Amical Wikimedia/Pla estratègic 2019-2024/Usabilitat

Usabilitat

Per saber-ne més: anterior Pla Estratègic 2014-2018 · Sondeig d'usuaris de la Viquipèdia de 2018

El creixement de l’activitat amb Wikidata (i les infotaules laterals) ha estat excepcional i demostra que si la comunitat catalana s’implica en un projecte, acostuma a esdevenir referent mundial.
El treball de 3 anys per assolir la portada actual, millora radicalment la perspectiva de l’enciclopèdia i la interfície d’accés.
La feina dels bots i sobretot de l’Editor Visual ha ajudat a que persones amb baix nivell ortogràfic i/o coneixement de codi poguessin editar sense por. Han estat un canvi total que ha permès en gran mesura la supervivència humana del projecte (ja només el 13 i el 10% no ho fa per trobar difícil el procés o no tenir cap ajuda presencial).
Viquidites i Wikidata ha fet una adaptació fantàstica per a la rebuda de nous editors, amb interfícies estructurades i senzilles.

La multitud d’actes, viquimaratons i tallers (sobretot amb biblioteques) han permès un accés d’ajuda més presencial que permet un accés i retenció a la xarxa.
L’ús dels mòbils s’ha disparat del 5 al 27% (última enquesta de 2018). Hi ha hagut adaptació però no suficient, tot i que la xifra permet marge temporal per seguir millorant.
L’accés de nous usuaris està delimitat pel temps que hi dediquen (el 40% hi dedica una hora o menys setmanals, i el 31% 1-5 hores) i la majoria d’editors ho fa en estones lliures del dia a dia, però no durant les vacances.
Els nous concursos i pàgines d’actes són molt millors que fa 4 anys, però no permeten registres automàtics i depenen massa de l’ús de codi o edició de novells, amb un efecte encara un pèl disuassiu.

Hi ha una absència total d’ajudes actualitzades, tutorials i vídeos d’edició. Tot el suport als novells està desfasat.
Moltes crítiques amb les plantilles de benvinguda i avisos d’edició. Són propis de l’època del codi i dissuadeixen més que corregir pautes de novells.
Bona part de les infotaules i plantilles més emprades no tenen una adaptació a l’editor visual.
No hi ha cap adaptació de l’accés per a les necessitats de cada projecte germà, ni a nivell d’ajuda ni d’interfície ajustada. Situació de marginalitat respecte la Viquipèdia.

1. Quins són els motius pels quals hi ha un accés baix d’editores a la Viquipèdia? Com aconseguim dades i estudis acadèmics que tractin específicament l’accessibilitat femenina sobre la versió en català i en comparació amb altres llengües?

Donar a conèixer aquest biaix és la millor manera de combatre'l. Per cridar l'atenció sobre això potser podríem fer un dia de les editores de Viquipèdia, amb activitats en aquest sentit.--Medol (talk) 14:05, 12 February 2019 (UTC)[reply]

Subscric lo que diu en Medol. Falta coneixement sobre el tema i ferlo visible, si sapigués tothom de tan poques editores doncs moltes més s'animarien, tampoc cal que s'esperin una catifa vermella però almenys hi haurà més igualtat i veus i de pas més contribucions al món wiki. Com? Doncs cal idees imaginatives i estrambòtiques si cal però que se senti alt i clar.Salutacions--Manlleus (talk) 22:23, 9 March 2019 (UTC)[reply]
En el cas de la baixa representació d'editores s'hi ajunten molts factors segons el què he llegit en algun estudi i presentació acadèmica (menor disponibilitat de temps, estat i dinàmiques de la comunitat actual, barreres tècniques i per descomptat una baixa usabilitat que fa més costós l'aprenentatge). Possiblement si es treballés en cadascuna d'aquestes direccions també s'acabaria creixent com a comunitat en gent gran perquè aquestes barreres no només afecten les editores. No obstant, el marge de moviment nostre és relativament curt, més enllà d'exigir a la WMF millor usabilitat les eines a nivell newbee i visibilitzar la problemàtica, que són coses que sí que podem fer. --Marcmiquel (talk) 09:13, 14 March 2019 (UTC)[reply]
Un dels factors de la manca d'editores està molt relacionat amb la diferència dels usos del temps dels homes i les dones. L'ocupació domèstica i familiar per part de les dones és més gran i a més com que no és remunerada entra dins de les activitats que ja són voluntàries (però imprescindibles). Per tant el concepte de voluntariat es percep molt diferent entre homes i dones. També l'espai domèstic (on es produeixen la major part d'edicions) és diferent entre homes i dones. Per les dones espai domèstic vol dir doble jornada laboral. Així les editores potencials queden molt sovint definides per unes franges d'edat o per situacions familiar que no suposin càrregues addicionals. Ja sé que aquesta reflexió no aporta res de nou i tampoc és extensible a tots els casos, només ho aporto com a reflexió a la paraula 'voluntariat' i 'lliure' perquè no sempre són rebudes com a positives. Tiputini (talk) 12:00, 15 March 2019 (UTC)[reply]

2. El procés d’entrada (onboarding) dels usuaris novells encara està marcat per barreres de codi i manca de continguts actualitzats d’ajuda. Com podem millorar els primers passos d’accés? Quins indicadors poden mesurar i millorar contínuament la usabilitat de les pàgines de normes, tutorials i eines respecte editors no experimentats?

Igual que he dit a l'apartat de difusió, aquí podríem demanar una partida a Wikimedia per pagar (externalitzant) la creació de vídeos d'ajuda. Les pàgines en mode text ajuden si no hi ha res més, però moltes vegades ni són clares ni estan actualitzades. No pagarem una empresa perquè faci articles però sí que podem fer-ho si l'empresa fa vídeos senzills i moderns que serveixin per facilitar l'arribada dels nous viquipedistes. Paucabot (talk) 18:42, 27 February 2019 (UTC)[reply]
Hem de pensar i fer com un novell per saber què farà, què li pot fer falta i com poder-lo ajudar. Posar-se a la seva pell i entendre dins el seu propi context, llavors així sabrem com ho podem preparar per facilitar les seves contribucions que, fins i tot equivocant-se, formen part de l'aprenentatge i més important que el seu contingut. Salutacions--Manlleus (talk) 22:28, 9 March 2019 (UTC)[reply]
Caldria que tinguéssim mètriques de retenció a nivell mensual. Tenim el wikistats v2 però allà només es recullen nous usuaris. Pel què fa a vídeos em sembla una molt bona proposta - també caldria fer-ne un seguiment per entendre'n la seva popularitat o ús. --Marcmiquel (talk) 09:15, 14 March 2019 (UTC)[reply]
D'acord amb tot el que s'està dient. Heu de pensar que a l'Espai Viquidones les consultes que més es reben són sobre les notificacions i normalment i el que primer que pensen és que 'han trencat la Viquipèdia'. Per tant és evident que s'està transmetent la idea que s'entra en un terreny privat i que no són benvinguts. Les etiquetes sovint són un atzucac que no saben com sortir-ne. Tiputini (talk) 12:15, 15 March 2019 (UTC)[reply]

3. Quins avantatges i inconvenients d’usabilitat trobeu a les pàgines dels viquiprojectes i concursos? Com ho millorem per a les inscripcions, recompte de punts automàtics i interfície atractiva?

Penso que el principal problema és la dificultat per apuntar-se i per recomptar els punts, que hauria de ser automàtic. També estaria bé, si t'apuntes a un projecte, rebre cada setmana el balanç de com està anant, i els resultats finals quan s'acabés. No sé si això es podria fer automàticament.--Medol (talk) 18:17, 22 February 2019 (UTC)[reply]
Jo diria que hauríem d'anar cap a poder integrar aquestes funcions dins https://outreachdashboard.wmflabs.org, que sembla un bon inici però que encara no he utilitzat mai. Paucabot (talk) 18:46, 27 February 2019 (UTC)[reply]
Cert lo dels companys, recompte automatic de punts (pel tema dels merits personals que importen també), progrés total automàtic, etc però tot això no és possible si no es tenen objectius ben definits, que una màquina ho entengui, seria una bona manera per agilitzar esforços no només al mantenidor del projecte sinó als mateixos contribuidors.--Manlleus (talk) 22:34, 9 March 2019 (UTC)[reply]
Pel que fa a l'ús del https://outreachdashboard.wmflabs.org jo l'utilitzo amb tot el que faig a Viquidones i la veritat és que és d'una senzillesa espectacular.

4. Quines opcions poden millorar l’accessibilitat per a persones amb dificultats de visió o de motricitat fina, per exemple? El projecte de lectura amb veu dels articles, per exemple, està desactualitzat.

Desconec si tenim algú a la comunitat amb coneixement de primera mà sobre el tema, però si no és així caldria contactar amb organitzacions que s'hi dediquin per veure com ho fem. És un tema sense dubte important, però penso que necessitem el feedback de la gent que es troba amb els problemes de poca accessibilitat si volem millorar en aquest aspecte. --Unapersona (talk) 13:14, 16 February 2019 (UTC)[reply]

Falta coneixement i posar mans al tema, té potencial però s'ha fet més aviat poc, en la meva percepció però el projecte de la viquipèdia parlada seria un inici, es pot anar molt més enllà segur sense grans esforços. No està mort el projecte en concret, de fet s'han pujat més articles i potser jo faig alguna contribució al respecte. Penso que ja hauriem fe tenir tots rls AdQ i Abo a més dels 1000 i els 100 catalans més importants i que estiguin amb més bona forma.Ànims als que tenen problemes per accedir a la Viquipèdia!--Manlleus (talk) 22:39, 9 March 2019 (UTC)[reply]
Hi ha gent com Col·lectivaT que estan fent projectes de lectura automàtica en català, es podria trobar com col·laborar-hi. --Dvdgmz (talk) 20:12, 14 March 2019 (UTC)[reply]

5. Podem simplificar la interfície supèrflua i en desús que només aporta complexitat per a l’editor novell (sigui en la interfície d’usuari o a les pàgines de normes i tutorials)?

Sí, sobretot en la interfície. A l'hora de la veritat sols et cal saber com posar text en negreta i cursiva, fer paràgrafs, afegir enllaços externs i interns i referències, afegir infotaules/fotos i categories. Amb 7-8 botons hi ha suficient per a crear la majoria d'articles.--TaronjaSatsuma (talk) 11:51, 11 February 2019 (UTC)[reply]
No considero que hi hagi interfície supèrflua ni en desús. L'editor de codi els novells no el fan servir, i el visual ja té molt poques opcions.--Medol (talk) 14:07, 12 February 2019 (UTC)[reply]
L'editor visual està bé, en la meva opinió. Té les opcions bàsiques d'edició, i les avançades amagades en un menú desplegable pels editors més avançats. Seria possible desenvolupar un mètode d'inscripció a tallers/viquimaratons sense haver d'editar res? Simplement fent clic a un botó? La gent que no ha editat mai i s'apunta a un taller d'edició pot costar-li apuntar-se correctament. --Unapersona (talk) 13:17, 16 February 2019 (UTC)[reply]
Tots els editors són millorables, si partim d'aquesta idea i que per a un usuari avançat ja troba carències i ha de modificar-lo amb codi al seu gust ja no seguim que per a un novell ho veurà supercomplicat el primer cop que s'hi aventura.Lo més adient és preparar-ho bé per aquest perfil d'usuari i ell mateix ja sabrà què necessita afegint opcions o treien innecessàries.--Manlleus (talk) 22:46, 9 March 2019 (UTC)[reply]

6. Pocs viquipedistes participen ara mateix del programa de mentorització. Quines eines creus que poden facilitar als viquipedistes l’acollida dels nouvinguts (plantilles, bus turístic, constància i manteniment tècnic…)

Estem desactualitzats. Els continguts d'ajuda (incloent el bus turístic) encara se centren massa en l'editor de codi. El codi està molt bé pels que ja érem aquí abans del visual, o per fer edicions de format complex. Però els novells pràcticament sempre voldran l'editor visual. --Unapersona (talk) 13:19, 16 February 2019 (UTC)[reply]
Moltes pàgines o eines d'ajuda desactualitzades s'haurien de suprimir o indicar clarament que estan desactualitzades i que hi hagués alguna alternativa. Gairebé tota l'ajuda a la viquipèdia s'hauria de refer.--Medol (talk) 18:16, 22 February 2019 (UTC)[reply]
He parlat amb diversos editors novells i cap d'ells va poder trobar per si mateix ni el bus turístic ni el sistema de mentorització. Crec que és una dada molt significativa. --Pau Colominas (talk) 16:39, 25 February 2019 (UTC)[reply]
Amb tots els respectes als desenvolupadors, jo no sé què és un bus turístic (wiki) ni on trobar un mentor, et sembla significatiu?--Manlleus (talk) 22:50, 9 March 2019 (UTC)[reply]

7. A nivell tècnic, com fem dels projectes Wikimedia un món atractiu pels desenvolupadors web? Estem perdent potencial humà que ja no veu l’experiència d’interfície de la Viquipèdia com un entorn on explotar-hi capacitats.

Potser cada any plantejar un repte que faci que desenvolupadors web s'hi llancin a aconseguir-hoP Per exemple: repte 2019: Aconseguir que les discussions en flow funcionin als mòbils. Això sol penso que seria un pas endavant molt important.--Medol (talk) 18:14, 22 February 2019 (UTC)[reply]
Perden interès però el volum de feina no para d'augmentar. No sé com atraure desenvolupadors però està clar que són necessaris. Els hi donarem un caramelet a veure..--Manlleus (talk) 22:55, 9 March 2019 (UTC)[reply]

8. Quina és la millor forma de donar suport a iniciatives tècniques no estrictament dins els projectes Wikimedia, però que puguin beneficiar directa o indirectament els projectes? Idealment aportant el nostre camp d’interès en el suport (tecnologies lingüístiques, benvinguda de nous parlants)

Doncs com de la mateixa forma tenim una sèrie de lectors que venen aquí i no un altre lloc, hem de propircionar un contingut wue sigui inexistent o prou important a fora per fer atraure gent o que s'involucrin. No és fàcil.--Manlleus (talk) 22:59, 9 March 2019 (UTC)[reply]

9. Quin paper hem de jugar des d’Amical Wikimedia de cara a la comunitat internacional per fer pressió pel desenvolupament d’eines de comunitat? Som pioners a nivell tècnic en molts projectes germans (Viquidites, Wikidata, Viquitexts), però no hem estat capaços de jugar un rol uniforme en les peticions tècniques i l’accés a les necessitats específiques de cada projecte se’n ressenteix.

Potser si hi hagués una persona d'Amical a qui exposar totes les propostes tècniques i que ell les valorés i sabés com transmetre-les, almenys hi hauria un canal. Ara mateix jo no tinc ni idea de com he de proposar coses tècniques ni a qui.--Medol (talk) 18:11, 22 February 2019 (UTC)[reply]

10. La interfície d’entrada mòbil de tots els projectes Wikimedia és encara massa incipient (sobretot les pàgines més bàsiques com la portada). Quines opcions existeixen per sobreposar-se al desenvolupament constant dels dispositius (Alexa, Siri, hologrames) i els cercadors?

11. Com promovem accions que superin la bretxa digital d’accés per a la gent gran? Els tallers a casals de gent gran per part d’Amical no van tenir èxit (barrera massa gran; implica pèrdua de transferència de coneixement).

Personalment penso que la manera de superar la bretxa digital és iniciar l'accés no a través de la Viquipèdia, sinó de Wikidata i Wikimedia Commons, que són eines molt més mecàniques. La introducció de dades o d'imatges personals per donar valor a fons personals pot ser una manera de posar en valor les edicions d'aquestes persones sense que hagin de lidiar amb sistemes d'interfície tan complets com els de la Viquipèdia o els altres projectes germans. Xavi Dengra (MESSAGES) 11:17, 7 March 2019 (UTC)[reply]

Com a persona que va fer tallers de gent gran crec que el fracàs va estar en enfocar-los a l'edició. Hi havia barreres relacionades amb la competència lingüística (al menys la autopercebuda) i també les típiques sobre no fer servir fonts (si ja m'ho conec bé perquè tinc experiència) o d'admissibiltat dels temes. Crec que l'enfocament és el mateix que als insituts de secundària: ensenyar bé com aprofitar el coneixement que la Viquipèida et dona, aprendra a aprofitar-la bé; extreure'n el suc, ser un usuari/lector avançat. --Dvdgmz (talk) 20:19, 14 March 2019 (UTC)[reply]

Ah! i promoure ser contribuïdor a Commons, especialment fotos antigües pròpies que puguis alliberar i que siguin testimonis històrics de fets, llocs i situacions. Escanejar, entendre què vol dir alliberar drets, categoritzar i documentar bé. Un exemple. --Dvdgmz (talk) 20:19, 14 March 2019 (UTC)[reply]

12. Com podem integrar Wikidata i Commons en els fluxos de treball dins de Viquipèdia (sense necessitat de canviar de projecte) i que a la vegada que siguin fàcil pel nouvingut (i.e. a infotaules, taules de treballs en biografies,...)?

Potser un pop-up a l'inici i al final de l'article que pregunti "sobre què vols crear l'article" i que cada opció correspongui a un tipus d'infotaula lateral. Un cop integrada, que també ofereixi l'opció d'apujar imatges "in situ" (més visible que Insereix > Fitxer multimèdia) i la d'introduir les dades més bàsiques de la infotaula "intrawiki", de manera que després de la primera edició, l'article ja tingui una infotaula amb les dades més essencials sense haver d'anar a Wikidata. Un cop desats els canvis, que permeti avisar a l'usuari que per ampliar-la ha d'anar a Wikidata. Xavi Dengra (MESSAGES) 11:21, 7 March 2019 (UTC)[reply]

OK amb el què diu el Xavier. Potser després de crear l'article seria bo que et convidés a Wikidata. Això és treball d'interfície sobretot - ús de pop-ups, elements contextuals, etc. Suposo que es podria fer una petició a WMF per què ho estudiessin. --Marcmiquel (talk) 09:19, 14 March 2019 (UTC)[reply]
Sí gran idea. Tiputini (talk) 12:19, 15 March 2019 (UTC)[reply]