Amical Wikimedia/Pla estratègic 2019-2024/Lectures

Lectures

Per saber-ne més: anterior Pla Estratègic 2014-2018 · Sondeig d'usuaris de la Viquipèdia de 2018

Gran percentatge de lectors que els hi agradaria col·laborar, amb edicions menors o editant articles nous (el 80% de lectors ha intentat editar alguna vegada segons la darrera enquesta).

Quantitat considerable d’edicions anònimes de lectors que corregeixen faltes d’ortografia o gramàtica.

Increment molt important del coneixement de les campanyes de recaptació i de la relació Amical Wikimedia - Viquipèdia pels lectors generals.

Els lectors ja reconeixen la Viquipèdia com a eina de consulta i d’informació, però hi ha un desconeixement greu del funcionament i llicències -tendeixen a utilitzar i llegir les altres versions per la percepció de ser més grans o completes. Desconeixen els avantatges de reutilització i ús de continguts.

Més del 50% dels lectors (segons l’enquesta del 2018) són universitaris, per la qual cosa augmenta la confiança en aquest sentit.

Distribució prou proporcional dels temes més consultats: ciències humanes i socials (50%) seguit per altres temàtiques humanístiques, ciències bàsiques i geografia de proximitat (30%).

En general, el nombre de lectors és un fracàs. Molts menys dels que podríem aspirar de manera realista (3% a Espanya, menys del 0,2% a França i 0,5% a Andorra a la Viquipèdia). La configuració dels navegadors i ordinadors juga en la nostra contra. La feina amb institucions no ha estat suficient.

Els projectes germans tenen lectures negligibles malgrat el seu potencial. Cap d’ells és referent de lectura en cap dels camps que cobreixen.

El 76% de lectures dins el territori catalanoparlant són a Catalunya i per part d’homes, per la qual cosa segueix sent un cul de sac per assolir més diversitat d’edició.

La proporció de lectures en nivells d’educació primària, secundària i de batxillerat són molt baixes (20% aproximadament).

1. Quina mena de campanyes podem fer perquè la gent navegui en català? Des d’Amical hem de començar a cercar partners per exercir com a agents de pressió en aquest sentit?

Sí. Cal treball en grup i campanyes. Per a que tinguen èxit, cal que estiguen adaptades a les variants corresponents dels diferents territoris.--TaronjaSatsuma (talk) 11:52, 11 February 2019 (UTC)[reply]
És necessari que fem pressió per a que la gent navegui en català, no tant per millorar les xifres de lectura sinó per coherència amb les línies d'actuació de l'entitat. Potser caldria considerar-ho com una línia d'actuació i no com un "a més a més" i teixir aliances i estratpegies amb entitats que fa molt temps que apreten en aquest sentit per motivar un canvi real en l'administració i els usuaris. --ESM (talk) 11:11, 16 February 2019 (UTC)[reply]
Potser algun vídeo molt senzill i pedagògic per explicar-ho.--Medol (talk) 18:08, 22 February 2019 (UTC)[reply]
Fer que els aparells tinguin definit el català com a primera llengua és bàsic i estratègic. Campanyes al públic general i, especialment, a les administracions i centres educatius (secundària i Universitat) seria molt important. Un exemple: ¿saben els usuaris i administradors de sistemes que poden tenir més d'una llengua definida? Unjoanqualsevol (talk) 10:01, 25 February 2019 (UTC)[reply]
La nostra tasca com a viquipedistes no té sentit sense lectures. Per tant crec que és l'hora de redefinir estratègies. Al meu parer, assolir un 10% de lectures a Espanya hauria de ser un dels principals cavalls de batalla del pla estratègic 19-24. Parlem amb totes les entitats que puguem, fem tallers i campanyes, posem-hi temps i diners. De debò, si per mi fos escalaria la prioritat d'aquest tema a la part alta juntament amb impregnar del nostre model de voluntariat a la Foundation. --Pau Colominas (talk) 16:47, 25 February 2019 (UTC)[reply]
Penso que aquí és on haurem de fer una inversió econòmica com a Amical per començar a ser referents en aquest tipus de discurs. És on ens hem emportat la batacada més forta i hi ha molts formats amb impacte. Potser cal cercar altre finançament extern a la WMF que ens permeti abordar-ho; els convenis signats darrerament haurien de ser una eina per facilitar-ho institucionalment. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:35, 4 March 2019 (UTC)[reply]
Aquí les institucions tenen un paper cabdal. No han de tolerar que els seus equips informàtics no funcionin en català, i quan s'actualitzen programaris han d'exigir que el català hi sigui per defecte. Més d'una vegada he anat a biblioteques o a l'Ajuntament de Barcelona mateix, i m'he trobat que el castellà és la llengua per defecte. Tiputini (talk) 12:26, 15 March 2019 (UTC)[reply]

Crec que la primera cosa que s'hauria de fer és començar a plentejar-se algunes coses pel que fa a Safari i empreses que treballin com Apple. Malgrat que tinguin els nostres productes en català, no hi és el web ni les instruccions. Més enllà, a més, resulta que quan fas servir Safari, tot navegant en català, et proposa els articles de la Viquipèdia en castellà, malgrat sigui en català.--Culturaactiva (talk) 22:24, 17 March 2019 (UTC)[reply]

2. A quin perfil d’usuaris no estem arribant lingüísticament? Per què només tenim impacte de lectures raonables a Catalunya?

Penso que és normal que arribem només als usuaris que entenen el català, que principalment viuen a Catalunya.--Medol (talk) 18:07, 22 February 2019 (UTC)[reply]
Sospito que la resposta està relacionada amb el punt anterior. Quin percentatge d'equips configurats en català tenim al Principat i quin percentatge en altres zones? Si acceptem que un gruix de visitants són estudiants (de secundària i nivell universitari), la llengua vehicular de l'assignatura també és rellevant. Unjoanqualsevol (talk) 10:01, 25 February 2019 (UTC)[reply]
En la línia del que diu @Unjoanqualsevol:, potser estaria bé treballar a favor d'aconseguir millors posicionaments en cercadors que ara per ara no són d'ús massiu però que cada cop més gent coneix i intenta utilitzar. Ho dic pensant en la meva experiència amb Duckduckgo (en un ordinador i navegador configurats en català), que en ocasions sí que em posiciona els articles de la Viquipèdia entre els primers resultats de les cerques que faig, però en d'altres no i encara no acabo de veure quin és el motiu. A mes, les "fitxes" que apareixen al lateral de les cerques apunten a la Viquipèdia en anglès tot i haver-hi articles disponibles en català. --ESM (talk) 16:44, 1 March 2019 (UTC)[reply]
Potser cal que comencem a treballar més en la insistència d'oferir continguts en dialectes i fer èmfasi en què Wikimedia accepta totes les varietats lingüístiques. També crec que va molt lligat a l'ús del català als dispositius, que és encara menor a la resta del territori. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears hauran de ser dues entitats amb qui pencar en aquest sentit. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:53, 4 March 2019 (UTC)[reply]
Copio part de la meva aportació a la secció de comunitat perquè també hi té molt a veure amb aixó:

Em sembla que la prioritat hauria de ser primer intentar que la base d'usuaris fora de Catalunya sigui més gran, i crec que la causa d'aquesta mancança és que en certes ocasions es respira un ambient catalanocéntric a alguns articles, el qual tira enrere a alguns editors potencials d'altres territoris de parla catalana. Com a mallorquí, conec a persones que participen en altres idiomes, especialment en castellà i anglés, i que s'abstenen de participar-hi aquí perquè consideren el projecte com quelcom «de Catalunya». No crec que sigui així, però puc entendre com algunes persones es poden dur aquesta primera impressió. Sí que es nota un cert canvi al respecte pel territori de la Comunitat Valenciana, però a la resta el tracte resulta pràcticament testimonial, sota el meu punt de vista, provocant que la presència de la Viquipèdia en català a aquests indrets sigui també testimonial.

També al principi fins i tot jo em sentia una mica confinat als articles referents al meu àmbit local i de fet en certa manera em va fer ser menys actiu a aquest projecte respecte a d'altres. Tot i que és perfectament lógica i comprensible aquesta situació, al cap i a la fi, la major part dels usuaris són catalans; potser podríem intentar trobar un punt més neutral territorialment pels articles que involucren conceptes aliens a Catalunya o que inclouen també altres territoris catalanoparlants. Crec que la proposta de promoure el ús de més varietats lingüístiques dins el projecte podria pal·liar parcialment aquesta situació especialment dins articles referents a realitats locals. Si un lector llegeix informació del seu voltant més immediat en la mateixa llengua que perceb com pròpia, el projecte sense dubte semblarà més proper i serà més probable que aquest hi col·labori. Tot això respectant la normativa, naturalment.

És necessari que s'incorporin usuaris d'aquests indrets perquè aquesta mancança desemboca en un cercle viciós: l'absència d'usuaris d'aquests territoris a conqüència del recel que es perceb provoca que els articles respecte a conceptes locals siguin menys, de pitjor qualitat i rellevància i que fan encara major aquest desinterés pel projecte per a usuaris potencials.

Possiblement, aquesta situació també es repeteix dins la pròpia Catalunya, ja que resulta evident també que els usuaris situats a àrees rurals del Principat són minoria respecte als que viuen a ciutats, especialment a Barcelona.

Així, opin que seria beneficiós per la comunitat fer un petit canvi en la mentalitat dels editors en general a l'hora d'escriure per intentar donar lloc a l'incorporació de noves veus al projecte, ja que cap activitat funcionarà sense voluntaris.

Passau un dia genial! Ce Ele 415 (talk) 16:55, 11 March 2019 (UTC)[reply]

Òbviament existeix un marcat pes de les edicions sobre temes de Catalunya en el conjunt de la Viquipèdia. És prioritari descentralitzar la temàtica de les edicions de la Viquipèdia. Evidentment la diglòssia i la minorització de la nostra llengua sembla més intensa en aquests territoris. És un problema que dificilment podrem atacar directament, però cal fer esforços en continu per a mimar el "pool" viquipedista als territoris on encara no hi ha una bona "base". --Bestiasonica (talk) 18:41, 11 March 2019 (UTC)[reply]

Crec que una de les claus perquè fer augmentar les lectures en llengua catalana és tenir articles de més bona qualitat que la versió castellana. Tothom acaba demanant la versió en castellà perquè les versions en català acostumen a estar força buides: menys informació i de menys qualitat. Per posar un simple exemple, vaig haver de fer un treball sobre filosofia, res de l'altre món, havia de parlar d'Aristòtil, la versió en castellà està de lluny millor que la catalana.--Culturaactiva (talk) 22:26, 17 March 2019 (UTC)[reply]

3. Com podem fomentar la conversió de lector a editor de tota aquella gent que se serveix de la Viquipèdia i els seus projectes germans però no hi participa?

Crec que campanyes de l'estil #1lib1ref tenen la seva efectivitat (però parlo a nivell intuïtiu) en convertir lectors en editors, però ja es tracta de gent predisposada a participar. No sé si seria viable fer coses semblants als prompts que apareixen quan s'arrenca l'editor visual per primer cop (apareixen bafarades amb indicacions i punts de color per captar la teva atenció cap a les eines), però adaptats al lector no registrat que està consultant un article tot animant-lo a fer petites millores. Estic pensant en casos com articles que tenen marcades algunes mancances concretes, que disparessin una bafarada on, amb un clic, el lector pogués resoldre aquella mancança. Un cas on això es podria aplicar seria a Commons, amb els fitxers sense categoritzar: ara per ara hi ha l'avís, però les maniobres a fer poden tirar enrere un editor potencial que passi per allà. Crec que seria una cosa relativament senzilla de gamificar i potser "pesquem" algú. --ESM (talk) 11:22, 16 February 2019 (UTC)[reply]
Potser es podrien fer col·laboracions similars amb associacions de docents de diferents matèries. Per exemple, professors i mestres de matemàtiques que millorin els articles d'aquesta matèria. O que organitzin activitats perquè ho facin els alumnes. Amb qualsevol de les dues accions, els alumnes serien els principals beneficiats. Unjoanqualsevol (talk) 10:01, 25 February 2019 (UTC)[reply]

@Unjoanqualsevol: Penso que això és el que hem estat fent històricament des d'Amical, no? En aquest cas, és cert que em costa veure com idear noves estratègies o com "reinventar la roda".Xavi Dengra (MESSAGES) 09:54, 4 March 2019 (UTC)[reply]

Sota un pretext de "polidesa" es va acordar "invisibilitzar" moltes plantilles de manteniment (p.ex. les d'esborrany entre moltes altres) que incloïen múltiples enllaços que adreçaven als lectors a pàgines del projecte a les quals no es pot saltar fàcilment des de l'espai principal. Aquestes pàgines, al meu entendre, expliquen com fer-ho i motiven i encoratgen a fer-ho seguint el pilar del "llanceu-vos-hi!" Creia, i crec, que aquest és un acord comunitari és un error estratègic ja que evita que els "lectors no editors" accedeixin a aquests espais. Cal publicitar que les tasques dels editors no són simplement "afegir text". Cal publicitar i facilitar el salt des de l'espai principal als espais de manteniment. --Bestiasonica (talk) 18:24, 11 March 2019 (UTC)[reply]

4. Com podem estimular el trànsit entrant a Viquipèdia de pàgines web de lectura massiva (premsa digital i mèdia en català en general), tenint en compte que les pàgines més vistes de Viquipèdia corresponen a temes relacionats amb l’actualitat i del context cultural català?

Com sempre, això requereix voluntaris, però potser es podria elaborar un petit decàleg o guia per als mitjans de comunicació. On s'expliqui des de com s'escriu Viquipèdia (encara ara és habitual trobar-lo escrit malament) a com recomanem enllaçar els articles i en quina versió (la catalana!), passant per un esment a la problemàtica de la toponímia d'ESwiki. Seria qüestió de difondre aquesta guia entre els mitjans del nostre àmbit territorial (siguin en català o no). Addicionalment, establir canals de comunicació per repassar, ampliar, elaborar articles de temes que es preveuen d'actualitat (calen mans). Unjoanqualsevol (talk) 10:01, 25 February 2019 (UTC)[reply]
En aquest cas es va crear un grup de viquipedistes d'actualitat, sense massa èxit. Potser aquí sí que cercar col·laboracions amb estudiants de pràctiques de periodisme que poguèssin iniciar-se en cobrir actualitat divulgativa a la Viquipèdia abans de fer el salt als mitjans, contribuiria força. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:53, 4 March 2019 (UTC)[reply]

La difussió o activisme que diu en Unjoanqualsevol és imprescindible. Un punt a treballar-hi més a fons. A mi el què se m'acut quan llegeixo la pregunta és crear un petit 'widget', és a dir, un bànner integrable en una web, que mostri els articles de Viquipèdia que podrien relacionar-se amb aquella pàgina. Si posem per cas, al diari Ara, una entrevista amb el Quim Monzó portaria un requadre amb els articles de Viquipèdia relacionats (biografia del Quim Monzó, llibre mencionat a l'entrevista, Barcelona si parla de la ciutat, etc. etc.). Per fer això caldria una eina a Toollabs que 1) rebés peticions cada vegada que carregués una pàgina del diari, 2) després examinaria el text de la web per relacionar-ho amb articles, 3) finalment ho retornés allà on hi ha el widget. Per implementar-ho a un diari o qualsevol web caldria donar un petit codi (iframe) que seria de fàcil incrustació. Segur que generaria i estimularia moltes visites ja que els articles més llegits de Viquipèdia solen ser els d'actualitat i els del context propi (català). Per altra banda, tindria un altre efecte positiu que és que podríem examinar a l'eina de Toollabs la popularitat dels diaris/pàgines on col·loquem els vídeos. Crec que és un projecte que en un pla a 5 anys vista caldria incorporar ja que a diferència de navegar en català on la pressió que podem fer és limitada, aquí depèn de nosaltres la definició, cerca de desenvolupadors i la seva implementació. M'agradaria que ho poguéssim discutir. --Marcmiquel (talk) 09:36, 14 March 2019 (UTC)[reply]

5. Com treballem amb partners pels enllaços directes des d’entorns educatius (Moodle, icones directes a l’escriptori, etc.), o GLAM (codis QR a museus, patrimoni, catàlegs) per afavorir la cerca d’informació als projectes Wikimedia respecte d’altres?

Cal tirar de les exemples i iniciatives prèvies (Miró, poble a Gal·les) i sempre posar-ho sobre la taula amb els partners. Des d'Amical hem jugat molt poc la carta de la integració directa d'accessos a la Viquipèdia (ja siguin físics o incrustats als sistemes). Tot i que per una part sigui invasiu i la Viquipèdia no sigui la finalitat sinó el mitjà, penso que materialitzar el que ja és la porta d'entrada a la informació ens permetria un percentatge considerable de visibilitat. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:53, 4 March 2019 (UTC)[reply]
Modestament des de Teixidora.net sempre tenim en el punt de mira Archive.org i Wikimedia Commons per documentar esdeveniments (fotos, diapos, ...) i donem visibilitat al projecte; amb més o menys resultat. També vinculem les pàgines de persones i organitzacions a pàgines de Wikipedia quan en tenen (ara de forma manual). Crec que hi ha un potencial d'automatització de càrrega a Commons i Wikidata conectat a activitats i plataformes que es podria explorar.--Dvdgmz (talk) 20:10, 14 March 2019 (UTC)[reply]

6. Com mapegem de manera visible els articles de la Viquipèdia i de la resta de projectes Wikimedia, de manera que els lectors identifiquin les diferències i apreciïn la lectura en català?

Bé, en aquest cas parlem dels portals, que per mi seria una manera ordenada d'oferir les categories. En aquest sentit seria bo renovar-los amb llistes dels articles més llegits de cada temàtica, els que falten respecte altres llengües via Wikidata i una llista de les edicions en articles classificats sota aquesta temàtica, amb els viquiprojectes físics o educatius enllaçats. En general, més visible i agradable, i alhora menys depenent d'edicions humanes perquè no quedin obsolets. Xavi Dengra (MESSAGES) 09:53, 4 March 2019 (UTC)[reply]

7. Com afavorim la quantificació i les estratègies que afavoreixin usos dels projectes Wikimedia però no siguin lectures? Per exemple usos de dades de Wikidata, Viccionari i Commons per part de tercers (citacions de fotos, intel·ligències artificials, etc).

Coses que ja s'han fet fins ara i que cal continuar: presentació en trobades tècniques (meetups) explicant les possibilitats de les eines de l'àmbit Wikimedia. Involucració en l'àmbit acadèmic mitjançant presentacions, seminaris i col·laboració amb grups de recerca, etc.
Coses a explorar més: plantejar hackathons, concursos, etc. amb l'objectiu de crear noves eines o crear/millorar interfícies. Valorar si un alicient als participants/grups pot ser donar premis, com de fet ja fem amb àmbits de continguts més tradicionals... --Toniher (talk) 16:58, 15 March 2019 (UTC)[reply]